Número 3

Entrevistem als Mossos d'Esquadra del Barri!!

           L'altre dia vam anar a la comisaria, volíem fer unes preguntes als mossos d'esquadra.

Ens pensàvem que serien molt seriosos i que no ens dedicarien gaire temps.

Però ens van sorprendre moltíssim perquè ens van deixar una sala de reunions, ens van oferir begudes i menjar i ens van dedicar dues hores senceres.

              Vam poder veure un accident en directe, i vam presenciar la seva actuació. També ens van ensenyar les armes decomisades a delinqüents que tenen en una vitrina i fins i tot vam veure els calabossos!!!

         Realment, l'experiència ens va encantar i vam aprendre moltes coses i sobretot vam poder conèixer la part humana dels mossos d'esquadra. Aquí teniu l'entrevista.

La vostra feina s’ assembla a les sèries i les pel.lícules?

La nostra feina és diferent de la de les series de ficció. A les series surten dolents i sempre acaben bé, però la nostra feina no sempre té un final feliç. A més a més també  veiem el drama que viu el delincuent i les seves circumstàncies.

Per què vas decidir fer-te mosso?

Doncs no ho se perquè jo no tinc cap familiar policia o militar. Jo era detectiu privat i vaig conèixer els mossos quan estudiava a la universitat, i em vaig animar. Però en realitat la vocació de policia em va venir després quan no t’importa treballar caps de setmana, de nits, assumir riscos, veure drames. Amb els anys la vocació s’aferma i veus que pots aportar alguna cosa a la societat.

Què és el que us agrada més de la vostra feina? I el que menys us agrada?

El conjunt de la feina m’agrada molt, però hi ha dies durs en els que hi ha menors violentats, dones agredides, gent gran que s’ho passa malament. La societat té malalties i hem de poder ajudar a solucionar-les. Quan veus pares que no cuiden bé dels fills o droga que circula en una família és dur, però tampoc no determina totalment a les persones: tots tenim l’oportunitat de millorar i tots hauríem d’intentar-ho.

És més difícil per a una dona ser mosso?

No és més difícil, tenim un 21.5% de dones als Mossos d’Esquadra. És el cos de seguretat amb un percentatge més elevat de dones. Hi ha professions amb moltes dones i d’altres en què domina el número d’homes però estem orgullosos del nostre percentatge de dones mosso. Tenim un grup específic per atenció a les víctimes en situació més desfavorida (dones, menors, gent gran) i aquest grup està portat per dones que segons la nostra experiència han demostrat ser més constants i més eficients.

Creieu que la gent entén la vostra feina?

La majoria de la gent creiem que sí, però de vegades tenim dubtes. El senyor de l’accident, avui estarà molt content però molta gent no estarà tan contenta perquè recorden sobretot el que és negatiu (per exemple quan els posen alguna multa).

A nosaltres no ens agrada fer servir la violència però de vegades és necessari. Nosaltres hem de prendre decisions molt importants en pocs segons (si detenim o no, si reduïm o no, etc.). En canvi els jutges tenen molt de temps (mesos o anys) per estudiar la situació i veure si aquella decisió va ser encertada o no. Ja ens agradaria a nosaltres tenir més temps, més calma. Treballem en situacions de molt d’estrès.

La teva vida ha estat en perill alguna vegada?

Jo no he disparat mai a cap persona, però a vehicles sí. A un company i a mi ens van haver de treure els bombers de sota d’un camió. Estàvem perseguint a quatre sospitosos que ens disparaven des del cotxe i es van estampar contra un camió. Nosaltres ens vam estampar darrere d’ells. Els quatre sospitosos van morir a l’acte i nosaltres vam quedar atrapats a sota del camió. 

Després prens consciència del perill. Jo tinc un fill de 16 anys i una filla de la vostra edat. Quan em va passar això la meva filla tenia mesos i em va fer ensar que morir era també deixar-la a ella. Aquest no és el dia a dia d’un mosso, però sí que és el dia a dia dels mossos.

Teniu relació amb altres cossos policials?

Acabem de veure un accident en directe i com heu vist ens hem coordinat entre cossos de seguretat i metges.  Jo mateix tinc amics que són policies nacionals i guàrdies civils. Les situacions de risc creen vincles molt forts. Evidentment no tots som amics, som persones i sempre hi ha qui et cau millor o pitjor. Però no ens “piquem” per detenir més o menys gent, és una feina molt conjunta i fem córrer la informació entre uns cossos i uns altres.

Heu fet alguna intervenció als instituts relacionada amb el bullying o les bandes?

Malauradament, sí. Entrem als IES per baralles o cyberbullying, però no és un problema exclusiu de Sabadell, ho és de tot l’Estat.  Fem força intervencions i les resolem perquè la gent pensa que Internet és anònim, però tot queda registrat i amb el permís d’un jutge podem trobar els assetjadors. És molt important que tingueu present que cal denunciar-ho tot, no heu de deixar que juguin amb la vostra por. De vegades no es deuncia perquè teniu por o vergonya, però tots ens podem equivocar (enviar fotos o parlar amb algú que ens pensàvem que era una altra persona). Guardar-se els problemes només genera més problemes.

Heu trobat alguna vegada algun cadàver?

Doncs sí, moltíssims. De tot tipus. La nostra és una feina complicada i potser tothom hauria de passar alguna vegada per un dels nostres torns de nit per entendre-ho. La gent oblida que la majoria de feina que fem és assitencial (mediacions, intervencions per solucionar problemes dels ciutadans). Un 80% de la nostra feina és això, però la gent només recorda els temes negatius.

Utilitzeu tècniques psicològiques per interrogar els sospitosos?

Utilitzem l’experiència dels anys de la professió que ens permeten conèixer moltes actituds i reaccions, i també fem cursos especialitzats. Sempre ens estem formant.

Ens podeu ensenyar la pistola?

No, no us podem ensenyar la pistla perquè és una eina de treball i cal tractar-la amb molt de respecte, no és cap joguina i pot fer molt de mal. Nosaltres intentem sempre evitar el seu ús, intentem tant com és possible resoldre les situacions sense fer ús de la violència.

Teniu una unitat especial per a les dones maltractades o víctimes d’agressions sexuals?

Sí, tenim un Grup d’Atenció a la Víctima per a les persones que estan en una situació de més vulnerabilitat (dones, menors, gent gran). Aquest grup dóna una atenció especial a aquestes persones, i es fa un seguiment de la persona que ha patit, a banda de  la investigació, la seguim trucant per comprovar que estigui bé .

Hi ha molts casos d’agressions sexuals?

Per sort no tenim un nombre molt elevat d’aquest tipus de casos, però sí que us podem dir que moltes vegades estan relacionats amb el consum d’alcohol, perquè quan una persona ha begut perd el control i qualsevol altre se’n pot aprofitar molt fàcilment. És important tenir present això.

Com feu les detencions? Els llegiu els drets igual que a les pel.lícules?

Sí, llegim els drets al detingut, l’informem de què se l’acusa i si és estranger l’informem dels canals administratius que pot utilitzar. Si són menors, informem directament als pares. La major part de la nostra feina, però, és intentar solucionar problemes, és una feina assistencial, i això és sezill i molt complicat alhora. Les nostres eines són fonamentalment les nostres mans i la nostra veu, i sempre intentem evitar que la cosa  vagi a més. Si algú entra en aquesta feina pensant que és un súper-heroi, s’equivoca totalment d’ofici.